Lo títol : Patapim Patapam

L’occitan aima aquela mena d’expressions autant bruches que mots, redoblats e diches amb de gestes per los refortir.
Patapim Patapam, es una formula per dire qu’arriva subran un eveniment espectaclós o una davalada desordonada, quicòm d’espantant. D’aquí a la paur lo camin es cortet...

L'istòria : un espectacle en tres estapetas

L'istòria comença per un jòc amb las Paurs que se passejan d'en
pertot e que venon tre qu’òm lor demanda d’espaurugar un dròlle.
La Romeca es convocada amb sa cançon e sulpic va anar dins lo public
veire se i a pas d’enfants aissables d'agantar.

La Romeca bandida, lo segond temps es una moralitat : la Negra Paur (en òc la granda paur es negra que negreja la vida) pòt cambiar lo ben en mal. Aital un òme que tròba un tresaur es pres per la paur de se lo far raubar... Aquela Paur lo va rendre cabord.

Enfin, son las aventuras de Sens Paur que nos son contadas, una filha qu’aviá pas jamai paur, pas mai de la Romeca que de las trevas ni mai de las serps. Venguda granda, s’en va cercar la paur e capita de dintrar dins son castèl. Aquí los diables de la Paur capitan pas de l’espaurugar. Au contrari, ela i ganha lo tresaur dau castèl que tòrna a son ostal. E es aquí que fin finala traparà la paur d’un biais totalament subte.

Jogar amb la paur

La paur es un subjècte delicat per un espectacle pels dròlles. Patapim Patapam fa la causida d'un jòc trufarel amb las paurs per desamorçar la panica que la fòrça suggestiva del teatre podriá crear. Se fa per un vai e ven de longa entre l’istòria, lo conte, los contaires e los personatges. Aital, la comediana ven Romeca en lo dire e se cambia sul pontin, a la vista del public. Es un biais tanben de menar l’imaginari dins l’accion. Atal nòstre teatre ensaja d’embelinar l’imaginari dels enfants...

Distribucion

Escritura, mesa en scena : Jean-Louis Blénet
Comedians : Jean-Louis Blénet, Anna Wasniowska
Vestits : Audrey Azaïs
Lum : Bruno Matalon
Decòrs : "Franck & Co"