Lo Miracle Frocan

Presentacion

Vesitas teatralizadas de la vila de Lodèva

Descobrir Lodèva, descobrir Sant Frocan, l’an mila, per carrièras, demercé lo teatre e en musica, suls passes d’un sant legendari mes en scèna per despertar una memòria amb las questions del temps actual… vaquí lo subjècte de las vesitas teatralizadas Lo Miracle Frocan.

Qual es Sant Frocan ?

Avèsque de Lodèva de 949 fins a 1006, es un dels sants mai popular de l’istòria de Lengadòc. Per prene la mesura de son òbra, cal considerar lo contèxte ont se trapava Septimània aprèp la conquista de Charles Martel.

Se ditz qu’aqueste arrèsta los arabis a Peitièus en 732. Profiècha de la victòria per espandir las conquistas francas fins a la mar Mediterranèa. Deroís Narbona, Besièrs, Magalona, Nimes… Charlemagne pren la seguida de Charles Martel mas son Empèri capitarà pas de restablir Septimània venguda Gothia e los successors de Charlemagne dedican Gothia a un feodalisme ferotge : guèrras, brigandatges, usurpacions…

Filh d’una familha septimaniana rica installada dins Lodevés, Frocan ven avèsque de Lodèva al sègle desen, a un moment que la Glèisa de Septimània pròva de trapar una alternativa al feodalisme e al “ermàs” daissat per cinc sègles d’invasions. “La Patz de Dieu” es la responsa dels avèsques que – tot coma Frocan – ensajaràn de tornar fondar un cristianisme popular e umanist. Aquela vocacion s’espandirà al Nord de Leire mas es al Sud que nasquèt e que noirirà fòrça valors que son a l’origina de la civilisacion occitana dels sègles XII e XIIIens.

Un biais novèl de lausenjar lo patrimòni

Lo Teatre d’Oc foguèt un dels primièrs per enaussar la memòria d’un luòc, d’un personatge, d’un mestièr… A tal punt que ne farguèt un genre dramatic en plen. A l’ora d’ara es amenaçat per un consumisme que butan las ciutats a de “reconstitutions historiques” que son de cagadas istoricas per cantar l’Art coma l’Istòria.

Per parlar de St Frocan, la Rampe TIO vòl pas jogar d’aquel violon. Serià segurament partit de l’òbra de Leon Còrdas : Lo Misteri Frocan (1960) mai s’endevenià pas amb las possibilitats de la demanda lodevenca : una visita teatralizada e passejadièira dins sa ciutat ambienta. Alara, avèm vist mens gròs e altrament : un miracle. Lo tractam sus dos principis : una tradicion que baila de constrenchas e de repèris, una faula que pertòca lo passat e lo present.

Lo miracle Frocan tanben respond a una pagèla sacrada, al rapòrt vesible / non-vesible, tèrra / cèl, òme / dieu. A aqueste nivèl, òm s’avisa de la pauretat de la cultura occidentala cap a d’autras culturas que totas an una tradicion artistica per legir e inventar lo lengatge entre vida e mòrt. La tradicion occitana baileja qualques dralhas : la pastorala que seguís lo mistèri de la nativitat… D’autras son possiblas e l’art d’òc tot se poiriá mainar de la question. Dins l’estat de las possibilitats actualas, aquelas escomesas son calugas. Mas nos podèm pas aventurar cap a l’estela Frocan sens aquel enjòc. Tanben lo temptam.

Distribucion

  • Escritura e mesa en scèna : Claude Alranq
  • Comedians : Véronique Valéry, Thérèse Canet, Jérôme Dru, Yves Durand
  • Creacion fòto : Bruno Vanbockstaël
  • Creacion musica : Jérôme Dru
  • Decòrs, accessòris : Patrice Blondeau
  • Costums : Céline Arrufat
  • Tecnica : Sergio Perera
  • Coproduccion : Ville de Lodève
  • Fotograf : Marc Ginot